Tag Archives: Montserrat Abelló

Ens ha deixat una musa

Montserrat Abelló (Tarragona, 1918- Barcelona, 2014)

Sempre és dur i dolorós que mori algú, més encara qui ha sigut un bon referent per a la cultura, en aquest cas la catalana. Montserrat Abelló, poetessa de Tarragona i una de les veus líriques contemporànies catalanes més importants, ens va deixar fa quasi un mes.

Tothom que hem llegit la seva obra hem trobat una poesia plena d’amor i esperança, malgrat les ombres que la vida va donar a tota la gent de la seva generació. Montserrat Abelló va conèixer, com molts altres, el patiment de l’exili (ella va viure un grapat d’anys a Xile), a més de la desaparició d’amics i familiars al llarg del temps. Malgrat això, mai va deixar de somriure.

Des d’aquest petit blog voldríem també acomiadar-nos d’una gran figura inspiradora. Gràcies, senyora Abelló, per ensenyar-nos a viure amb una felicitat que ha d’estar per sobre de tot el que és dolent.

 

(1) “Mor als 96 anys la poeta Montserrat Abelló” (diari NacióDigital.cat, notícia del 9 de setembre del 2014)

 

ALGUNS POEMES DE MONTSERRAT ABELLÓ AL BLOG

“vivim entre marges (…)” (poema)

Montserrat Abelló (Tarragona, 1918)

En aquesta ocasió volem presentar un poema de Montserrat Abelló, gran poetessa catalana del segle XX. Va aparèixer al llibre “Vida diària“, publicat al 1963.

 

Vivim entre marges,

com les paraules

dins les blanques pàgines d’un llibre,

atapeïdes, ordenades

des que foren escrites.

Inexorablement fixades ahir.

 

Per ara restaré sotmesa;

però això ja fou

i el present se’ns escapa.

 

Tot va quedant fixat

com en un gran llibre mal escrit.

A banda i banda els marges

que el costum ens imposa

i al mig nosaltres

i les nostres paraules.

 

ALTRES POEMES DE MONTSERRAT ABELLÓ AL BLOG

 

“Visc i torno”

Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1918)

Us presentem avui un poema d’amor de la tarragonina Montserrat Abelló i Soler titulat “Visc i torno“. Parla de la vocació d’escriure.

 

VISC I TORNO

Visc i torno a viure

cada poema

cada paraula.

Estimo tant

la vida

que la faig meva

moltes vegades.