Montserrat Abelló (Tarragona, 1918- Barcelona, 2014)
Sempre és dur i dolorós que mori algú, més encara qui ha sigut un bon referent per a la cultura, en aquest cas la catalana. Montserrat Abelló, poetessa de Tarragona i una de les veus líriques contemporànies catalanes més importants, ens va deixar fa quasi un mes.
Tothom que hem llegit la seva obra hem trobat una poesia plena d’amor i esperança, malgrat les ombres que la vida va donar a tota la gent de la seva generació. Montserrat Abelló va conèixer, com molts altres, el patiment de l’exili (ella va viure un grapat d’anys a Xile), a més de la desaparició d’amics i familiars al llarg del temps. Malgrat això, mai va deixar de somriure.
Des d’aquest petit blog voldríem també acomiadar-nos d’una gran figura inspiradora. Gràcies, senyora Abelló, per ensenyar-nos a viure amb una felicitat que ha d’estar per sobre de tot el que és dolent.
(1) “Mor als 96 anys la poeta Montserrat Abelló” (diari NacióDigital.cat, notícia del 9 de setembre del 2014)
ALGUNS POEMES DE MONTSERRAT ABELLÓ AL BLOG
- “Visc i torno“
- “vivim entre marges (…)”
Literatura a granel 